L’Esportiu: “Atrapades en el fang”

Atrapades en el fang

La defensa física del Gernika bloqueja en moltes fases l’Spar Citylift, que no troba mai el seu ritme i acaba cedint en la recta final

L’Avenida s’escapa a dues victòries i la primera posició ja és impossible

Foto: Maika Salguero / El Correo

Foto: Maika Salguero / El Correo

JORDI PRAT – GIRONA / GERNIKA-LUMO
Tard o d’hora, el segon lloc caurà com fruita madura i ni haver cedit al final l’average (+4 Girona) li afectarà perquè el coixí continua sent considerable. Ara bé, la derrota d’ahir li esvaeix, del tot, les possibilitats de pescar el primer lloc en les cinc jornades que encara li falten en la fase regular. Per primer cop, no depèn d’ell mateix i la distància en relació amb l’Avenida –és a dos triomfs i l’ha de visitar encara– és excessiva. Com va passar en la primera volta, el Gernika va ser capaç de dur el partit al fang i minimitzar el millor atac de la competició. Si bé l’Spar Citylift es va aixecar quan la cosa feia mala pinta (35-23, 22′), no va tenir el cap fred en la recta final i va cometre massa errades que el van penalitzar. I les locals, tot i no tenir la seva referència per culpa d’una lesió (Amisha Carter), van serrar les dents per certificar el triomf.

Arraconades

Des de l’inici, l’equip no es va sentir a gust, atrapat en la teranyina defensiva que li havia teixit el rival. Com s’intuïa, les basques van situar el llistó dels contactes elevat i a l’Spar li va costar trobar anotació, i especialment a prop del cèrcol. De fet, en el primer quart, gairebé va sostenir-se gràcies a Ibekwe (8 punts i 4/7 en tirs). La resta va acreditar un 1/15. Fins i tot Coulibaly va haver de marxar cap a la banqueta aviat per haver comès dues faltes ràpides (5′).Les rotacions se succeïen, però no hi havia maneres de sortir de l’atonia. I quan Armstrong va afinar el canell de fora –ahir va debutar–, el Gernika va obrir el primer forat (24-15, 14′). I era una fase de partit en la qual Asurmendi, la guia de les locals, era a la banqueta, descansant. El joc gironí era pastós, amb escassa mobilitat i, en conseqüència, previsible. Però, entre algun rèdit del rebot d’atac i l’aparició vital de Leo Rodríguez de fora, l’equip no acabava de perdre el fil del duel (29-23, 18′). Això sí, hi havia un grapat de coses a millorar si en volia variar la inèrcia. I la primera era endurir la defensa.

50 punts és l’anotació més baixa del curs de l’Spar. N’havia fet 54 contra l’AGÜ Spor i 59, també contra el Gernika, a Fontajau.

Renaixement

La tornada de vestidors va ser nefasta, amb pèrdues a mitja pista i faltes en atac, que van situar un -12 en el marcador. Coulibaly jerarquitzava el rebot als dos cèrcols, però en atac tot li sortia al revés. En aquest sentit, sort n’hi havia de la inspiració de Leo Rodríguez i d’Ibekwe. L’equip gironí també va apujar per fi el to al darrere i va apostar també per defenses alternatives –entre elles, una zona 2-3–, i el Gernika s’hi va estampar. Entre el desencert i les pilotes perdudes, les basques van sobreviure com van poder, fent tan sols tres punts de tir lliure en els últims cinc minuts del tercer quart: del 39-30 (25′) al 42-39.

17,25 tirs lliures de mitjana havia llançat l’equip gironí en els 20 primers partits de Lliga Femenina. Ahir, en va poder tirar només 7.

Que l’Spar Citylift badava massa era tan evident com difícil que els àrbitres li xiulessin alguna falta i li donessin la possibilitat de disposar de tirs lliures. En el darrer quart, ni un. Amb tot, l’equip va tenir un tir per empatar, però Ibekwe el va errar (48-46, 35′) i tot va començar a fer pujada. Llorente va anotar un triple al límit de la possessió, amb sort, i el Gernika es va veure fort. Amb Asurmendi i Pina assumint galons, va rematar la feina amb un públic entregat.

“Aquí també hi va perdre l’Avenida. És una pista en què el públic empeny, però tinc la sensació que hem competit i ens ha faltat una mica”

“Potser al final hem pagat l’esforç mental de remuntar, però elles també han anotat algun tir molt afortunat”

“No ens hem trobat còmodes. Hi ha hagut molt contacte, han posat mans i no hem pogut córrer en cap moment”

ÈRIC SURÍS

Attachment