UNA VICTÒRIA DIDÀCTICA
SPAR CITYLIFT GIRONA 84 – 75 MANN FILTER
L’Spar Citylift Girona es torna a enfilar per sobre dels 80 punts però no decanta el partit fins que aplica una defensa exemplar
Asfixiat per totes bandes, el Mann sap tornar des del triple (del 66-49 al 75-68)
Foto: L’Esportiu / Sara Cabarrocas
TONI ROMERO – GIRONA
No va ser un dia a l’oficina, al contrari. L’Spar Citylift Girona va iniciar la segona volta amb un triomf que va haver de suar fins al final i que, tot i una anotació altíssima, només es va aconseguir decantar quan l’equip es va posar a defensar a un nivell òptim, segurament per sobre del seu estàndard, en el tercer període. No li falten punts a l’Uni per lluitar pels títols. Li falta consistència defensiva. Per desmuntar el rival al darrere i també per atacar millor. Els set minuts del 22-4 del tercer quart són el camí.
Un rival bicèfal
Doncs sí, les dues jugadores que no van disputar el partit de la jornada 1 han canviat el Mann. Entre Hodges (14, tots en el primer quart) i Aleksic (12) havien anotat 26 dels 43 punts aragonesos a la mitja part. Hodges, desencadenada des del triple (4/8, quan tenia un 29%) i Aleksic, trencant i finalitzant a sota. Per la defensa a Hodges hi va passar gairebé tothom que hi podia passar, però no va ser fins al segon quart (0/3) que se la va controlar.
3 partits ha acabat l’Spar aquesta temporada amb 100 o més de valoració. Contra el Bembibre (100), el Ferrol (105) i ahir (101).
L’atac de l’Uni va tenir prou equilibri i, a estones, prou paciència. Superioritats d’Ibekwe (9 punts en el segon quart) en qualsevol lloc i de Spanou (10) al pal baix, fins i tot amb Pascua a la pista. Però l’evolució més notable va ser en la pressió a tota la pista. Fins ara majoritàriament servia per escurçar el temps de possessió del rival, enfeinat a creuar el camp. Ahir va proporcionar tres recuperacions a camp contrari en el primer quart que, si no són sempre bàsquet, és per falta de contundència.
Amb tot, el peix estava per vendre a la mitja part. L’Uni patia amb el rebot defensiu (amb Pascua i Jenkins) i el Mann vivia del triple, amb 6/11 a la mitja part, a la qual no va arribar amb avantatge justament per un triple d’Ibekwe en una acció de fons amb menys de dos segons. No va ser l’únic error defensiu del Mann, que tampoc no podia presumir de balanç quan l’Uni jugava en transició, ni de controlar les pèrdues (9). Malgrat tot, després del 12-7 tot el partit va discórrer bàsquet amunt bàsquet avall fins a l’intermedi (43-43).
5/6 triples (2 Tetemondova i 1 Hodges, Aleksic i Vanderwal) va anotar el Mann entre els minuts 28 i 35 (del 66-49 al 75-68).
Set minuts exemplars
Ni el millor equip ofensiu és campió si no defensa. En una plantilla amb tants punts a les mans com l’Uni costa explicar que les victòries rotundes arriben quan es posa a defensar. Als incrèduls, el tercer quart d’ahir els farà obrir els ulls. A partir del 44-45 el recital defensiu de l’Uni –duresa inclosa– va ser exemplar, qui sap si motivat també per com repartia el Mann. A totes les jugadores rivals, sense excepció, se’ls va fer de nit. I si defenses amb duresa, ataques amb més fe, sense fintes, sense por al contacte, anant a la batalla sabent que la guanyaràs. Així va arribar un 22-4 esclafant (del 44-45 al 66-49 en set minuts) amb 1/7 en tirs i 4 pèrdues del Mann. Però, des del triple, el Mann va negar-se a entregar el partit. Dos per acabar el tercer quart (68-55) i tres més a partir del màxim avantatge gironí (75-55, 33′), retallat dràsticament (0-13 i 75-68) abans que l’Uni trobés novament Ibekwe per tallar les ales al rival.
La victòria és important i treballada. Sabíem que Hodges i Aleksic canvien un equip. Ja era un equip dur, amb molta amenaça de tir
Jo, que sóc crític, avui no crec que hàgim donat el partit per guanyat. Més aviat han tornat per suma de circumstàncies
En la primera meitat ens ho hem passat bé en atac, però ens faltava un punt de defensa, i en el tercer quart hi ha estat
ÈRIC SURÍS
La mascota de la discòrdia
Durant el segon quart, i a instàncies de l’àrbitre Padrós –que deia que molestava en un tir lliure–, la nova mascota de l’Uni, Txatxan, va marxar de la pista. La normativa és clara. Permet que hi hagi mascotes i grups d’animació “sempre que no pertorbin el desenvolupament normal del joc”. Ara bé, si la mascota molestava, un avís discret al delegat de pista hauria tingut el mateix efecte i Padrós s’hauria estalviat passar a ser l’objectiu de la grada, a la qual va aconseaguir fer despertar d’una certa apatia.
Via L’Esportiu: “Una victòria didàctica”
Attachment