L’SPAR GIRONA CAU DAVANT D’UN VALÈNCIA SUPERIOR (SPAR GIRONA 49 – 61 VALENCIA BASKET)
El Valencia Basket, amb una gran segona part, ha aconseguit una victòria de prestigi a Fontajau (49 a 61). Les d’Alfred Julbe, poc encertades el dia d’avui, hauran de fer l’èpica per passar a la final de la LF Endesa aquest dijous a La Fonteta.
Amb un Fontajau més entregat que mai, el partit no podia començar millor per l’espectador neutre, i és que passats els dos primers minuts els dos conjunts empataven a 4 després de les cistelles de Burke i Reisingerová. No obstant això, a causa de la pressió defensiva del conjunt taronja, les gironines se’ls hi feia la cistella petita, una situació que aprofitava el València gràcies al domini del rebot ofensiu i l’encert des de la llarga distància (triple de Gulich i Allen, 4 a 12). Finalment, i després de molta insistència, les d’Alfred Julbe reaccionaven gràcies a la direcció de Palau i l’encert de Burke i Gardner (dues cistelles consecutives de Kennedy, 10 a 14).
Amb ganes de més, ambdós conjunts intentaven imposar el seu estil. Una situació que portava a tots dos a cometre faltes personals, anotant els primers punts des de la línia de tir lliure (12 a 15). Malgrat el bon fer del València, l’entrada de la nostra capitana feia respirar a l’Spar i les cistelles de Burke i Palau obligaven a l’entrenador visitant a demanar temps mort (16 a 17). Una pausa poc efectiva gràcies a la insistència de les gironines, que continuaven augmentant el parcial gràcies al joc coral, i la cistella de Binta i una altra de Reisingerová avançaven a les nostres (parcial de 9 a 2, 21 a 19). Quan faltaven dos minuts, el domini del rebot ofensiu portava al València a avançar-se de nou en el marcador (triple Ouviña), els dos tirs lliures finals de Mendy tancaven el segon quart (23 a 22).
La represa, les gironines confirmaven el seu bon moment gràcies al joc de Giedre. Seguidament, un contraatac executat per Rebekah Gardner posava el +5 en el marcador. Però sense deixar celebrar els punts, la intensitat del València tornava a aparèixer i els punts d’Allen, Gulich i Carrera empataven el xoc a 29. De nou, ambdós conjunts insistien a imposar el ritme de partit, essent l’espectador neutral de nou el més beneficiat gràcies a l’intercanvi de punts (accions d’Allen i triple de Mendy, 37 a 38). Finalment, els atacs constants de Salvadores sota cistella, sumat del nostre descencert, avantatjava a les valencianes, dominant el tercer quart per 42 a 47.
La falta d’encert de les nostres es repetia en l’inici de l’últim assalt causat, en part, per la defensa sòlida de les visitants (42 a 51). Tot i que ho intentaven les nostres, i més després d’un temps mort del nostre entrenador, la bona mà des de la mitja distància de Trahan Davis posava el +13 en el marcador (43 a 56). Seguidament, un triple d’Ouviña posava la màxima del partit (43 a 59 i el Valencia Basket s’emportava el xoc per49 a 61.